BUENOS AIRES:
"LA CIUTAT DEL TANGO"
Molts immigrants van arribar a Buenos Aires sense la família, cosa que va comportar un significatiu fenomen de prostitució que es va iniciar pels volts de 1890. El seu producte més rellevant és el tango, que es va originar als bordells però més endavant va ampliar el seu públic. El 1902, el Teatro Óperas va començar a organitzar ballades de tangos. A la dècada dels anys 1920, el tango fou adoptat per l'alta societat parisenca i des d'allà es va estendre arreu del món.
L'estil de la música de tango de Buenos Aires va anar evolucionant cap a un gènere molt elaborat. En la seva època d'or, hi van destacar els compositors Aníbal Troilo i Juan D'Arienzo, i cantants com Carlos Gardel i Edmundo Rivero.
Buenos Aires celebra cada any el "Dia del Tango" l'11 de desembre.A San Telmo, ciutat conurbada a Buenos Aires, cada diumenge hi ha representacions de tango pel carrer i a la plaça Dorrego s'hi fa un mercat d'antiguitats relacionades amb aquest gènere musical.
EL CAIRE:
"LA VICTORIOSA O TRIOMFANT"
El Caire (en àrab القاهرة; al-Qāhirah, literalment "la Victoriosa" o "la Triomfant") és la capital d'Egipte. Està situada al nord del país i la creua el riu Nil. És capital de la governació del Caire. Malgrat que el Caire és el nom oficial de la ciutat, en àrab egipci se l'anomena Masr, que és el nom que rep tot el país, Egipte (en àrab مصر, pronunciat Misr en àrab clàssic).
El Caire està ubicada als marges i les illes del riu Nil al nord-est d'Egipte. Cap a l'oest es troba la ciutat de Giza i l'antiga necròpolis de Memfis sobre l'altiplà de Giza, amb les grans piràmides incloent la Gran Piràmide de Giza. Al sud es troba el lloc de construcció de l'antiga ciutat de Memfis. La ciutat actual es divideix en grans zones o barris, entre els que cal destacar Ataba (centre de la ciutat), Zamalek (zona residencial situada a l'illa de Zamalek, habitada des de principis del segle XX), Mohandesin (residencial construït sobre les hortes del Nil als anys 50-60 del passat segle), Heliòpolis (residencial construïda sobre el desert que ha complert recentment el seu centenari), Ciutat Nasr (construïda els anys 70 com a barri militar), la Ciutat Jardí i Maadi (ambdues zones residencials), entre d'altres.
PARÍS:
"PUNT DE REUNIÓ DELS ARTISTES"
A mitjan Segle XIX, artistes com Johan Jongkind i Camille Pissarro es van traslladar a viure a Montmartre. Cap a la fi del segle, Montmarte i el seu corresponent en el marge esquerre del riu Sena, Montparnasse, esdevingueren els principals centres artístics de París.Pablo Picasso, Amedeo Modigliani, i altres artistes bohemis van viure i treballar en comuna, en un edifici anomenat Le Bateau-Lavoir durant els anys 1904–1909.S'hi van constituir alguns moviments artístics com ara Les Nabis i els Incoherents. Molts artistes, com ara Vincent van Gogh, Pierre Brissaud, Alfred Jarry, Gen Paul, Jacques Villon, Raymond Duchamp-Villon, Henri Matisse, André Derain, Suzanne Valadon, Pierre-Auguste Renoir, Edgar Degas, Maurice Utrillo, Toulouse-Lautrec, Théophile Steinlen hi van treballar i en van treure inspiració.L'últim artista bohemi de Montmartre va ser Gen Paul (1895–1975). Nascut a Montmartre i amic d'Utrillo, les litografies cal·ligràfiques expressionistes de Paul, que de vegades evoquen el pintoresc Montmartre, estan en deute amb Raoul Dufy.
NOVA YORK
"ELS SKYLINES"
El skyline de Nova York és un dels més reconeguts a escala mundial. Nova York té, actualment, tres Skyline diferenciats:Midtown Manhattan, Lower Manhattan, i Downtown Brooklyn. Molts arquitectes influents, tals com Frank Gehry, Santiago Calatrava, i Renzo Piano, treballen en macro-projectes per a la ciutat. La Torre de la Llibertat o Freedom Tower, que es construirà en el lloc de l'antic World Trade Center, serà l'edifici més alt als Estats Units el 2009, i fins que es completi la Torre Spire de Chicago, de l'arquitecte espanyol Santiago Calatrava. La ciutat de Nova York té edificis arquitectònicament significatius en una gran varietat d'estils, incloent French Second Empire (Kings County Savings Bank), arquitectura neogòtica (Woolworth Building), Art Decó (Empire State Building i Edifici Chrysler), modernisme (Edifici Seagram i Lever House), i postmodernisme (AT&T Building). Edifici Conde Nast és un exemple important de disseny ecològic en els gratacels americans. Les zones residencials de la ciutat tenen un caràcter distintiu enfront dels gratacels, definits per la seva elegància. Aquestes zones van ser construïdes durant la ràpida expansió que la ciutat va experimentar des de 1870 a 1930. Un altre edifici emblemàtic és el Madison Square Garden.
MOSCOU
"EL METRO":PRÒXIMA ESTACIÓ-L'ÈPOCA DELS TSARS
A part de transportar-te d’un lloc a un altre el metro moscovita també et transporta a l’època majestuosa dels Tsars i els seus palaus.
Quan van començar a construir el metro van voler crear les estacions com si fossin palaus, bàsicament per si algun dia s’havien d’útilitzar com a refugis, per descomptat per la gent rica.
Així, per alguns és simplement un sistema de transport, i per altres, com els turistes, és com un museu. El turista pot estar passejant entre columnes de marbre, escultures, i sostres amb làmpares d’aranya o pintures.Per entendre potser una mica millor aquest fenomen del metro només dir que moltes agencies de viatges ofereixen visites guiades a les estacions.
Una cosa curiosa és que una mateixa estació que enllaça amb dues linies es possible que per cada liniea tingui un nom diferent.
PEQUIN
"EL FUTUR: BEIJING 2008"
Beijing ha estat proclamada seu del Jocs Olímpics d'estiu del 2008.
Aquest fet, a banda de transformar la ciutat pel que fa a urbanisme i infraestructures, és un símbol de la fi de l'aïllament de la resta de món a la que ha estat sotmesa la Xina des de finals de la dècada de 1940.
HONG GAI ( VIETNAM )
"NATURA EN ESTAT PUR"
Hong Gai està situat al nord-est de Haiphong i és la principal ciutat i port de la zona. Per arribar a Hong Gai des de Haiphong recomanem especialment agafar el ferri. És un trajecte de 4 hores i el vaixell sol anar molt ple de gent i mercaderies, però l'experiència val molt la pena. Al sortir de Haiphong es navega pel riu Cam fins sortir a la badia de Ha Long (mar de la Xina Meridional)
Badia de Ha Long (declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1994). És, sense dubte, una de les majors atraccions turístiques del Vietnam, i certament l'entorn i el paisatge són espectaculars. Ha Long és una zona formada per unes 3.000 illes, illots i afloracions rocoses de pedra calissa sobre un mar d'aigua de color turquesa.
NAIROBI
"Ewaso Nyirobi"
Nairobi és la capital de la República de Kenya. Està situada en l'interior d'aquest país africà, a uns 1.661 m d'altura. És la major ciutat del país i a més la capital de la província de Nairobi. La seva població estimada l'any 2007 és de 2.940.911 habitants. Les llengües més parlades en la ciutat són l'anglès i el suahili. El nom "Nairobi" procedeix de l'expressió maasai Ewaso Nyirobi, que significa "aigües fresques".
MARRAQUEIX
"Terra de berbers"
Marràqueix (nom original en berber Tamurt n Akkuc, "terra de Déu"; en àrab مراكش Marrākeš) és una ciutat del sud-oest del Marroc, al peu de l'Atles, a 466 m d'altura. L'any 2004 tenia una població oficial de 1.036.500 habitants, xifra que quedaria molt curta en estimacions no oficials.
Té el soc (mercat berber) més gran del Marroc i la plaça més atrafegada de tota l'
Àfrica, anomenada Djemaa el Fna. Marràqueix està dividida en la Medina i la ciutat moderna. Té diversos monuments declarats Patrimoni de la Humanitat, cosa que la converteix en el principal atractiu turístic del país.
La ciutat ha originat el nom català del país, Marroc, que és una deformació del nom àrab de Marràqueix. ISTAMBUL
"ORIENT I OCCIDENT"
Istanbul (en turc İstanbul) és la ciutat més gran de Turquia, i sens dubte la més important culturalment i econòmicament. Situada a la Tràcia oriental, vora l'estret del Bòsfor, i a la confluència entre Europa i Àsia, és el principal port del país i inclou el port natural conegut com el Corn d'Or (Haliç en turc), travessat pel conegut pont de Gàlata.
Santa Sofia (en turc Ayasofya i en grec Άγια Σοφία) és una antiga església ortodoxa convertida en mesquita i avui museu d'Istanbul. Es considera l'obra més gran i sagrada de l'època Bizantina. Va ser utilitzada com església durant 916 anys, des de la seva construcció l'any 537 fins al dia de la conquesta d'Istanbul l'any 1453. Des d'aquesta data fins a 1934, durant 481 anys, es va utilitzar com a mesquita. Després de passar una restauració complerta per ordre de Mustafa Kemal Ataturk, fundador de la república Turca, el febrer de 1935, va ser inaugurada com a museu.
